Al seu voltant, abans tot eren camps. Diuen les cròniques de l’època que els cargols hi brunzien de flor en flor i els cucs de terra erigien petits monticles per tot arreu, de manera que s’hagués pogut creuar tot el territori d’una banda a l’altra tan sols saltant de puntetes de monticlet en monticlet. Ai las! Això ja no passa. Queden molt lluny els temps idíl·lics de l’antiga esplendor, i avui els banyam nyam hi passen amb compta gotes. Que aquestes fulles seques, erectes com si encara saludessin el sol naixent, siguin un recordatori d’aquell passat excels.