Autor: Maria Grazia Samarini

Passada l’època de festeig del cataclisme tàctic, els boscos solen quedar encatifats de banyams nyams, matèria orgànica residual de l’acte d’aparellament. El banyam nyam es desprèn tan bon punt acaba la còpula, moment a partir del qual esdevé una entitat independent amb categoria taxonòmica pròpia. Aquesta metamorfosi es produeix a plena llum del dia, ja que al banyam nyam, que se sap majestuós, li importa un rave que el vegin. Ni tan sols s’ha observat que mostri timidesa davant de les càmeres fotogràfiques.

Se sol trobar als punts d’entrada de mons intrigants i meravellosos. Amb dos grans braços alçats que animen a tothom que passa a continuar endavant i conèixer tresors amagats, insospitats i no sempre prou valorats, l’alehop sedueix pel seu gest jovial, d’una cordialitat que desarma. No se sap que ningú s’hi hagi resistit mai, i són moltes les persones que, gràcies a ell, han descobert la bellesa de tantes espècies que ens envolten, fins i tot de l’anus horribilis, poc apreciable a primera vista.