Als jardins que presenten la problemàtica d’una infestació d’eriçons resulta molt efectiu col·locar-hi antieriçons en punts estratègics. Es tracta d’una espècie endèmica que imita la forma d’aquests animalons amb un realisme extraordinari, fins al punt que les mares eriçó confonen les seves pròpies cries amb exemplars d’antieriçons. Llavors els eriçonets autèntics, posseïts per la gelosia, marxen a viure al jardí del costat, amb un desassossec que arriba a igualar el de l’increïble pai-pai minvant.
Malgrat el seu nom, el matollnimbus resulta de l’encreuament d’un matoll amb escuma d’extintor, i no pas amb un núvol. Una errada en la transcripció d’un manuscrit del segle XII va originar la confusió en la nomenclatura d’aquesta espècie. Gràcies al fosfat monoamònic i al sulfat amònic que conté, el fullatge del matollnimbus és ignífug, per la qual cosa ajuda a mantenir a ratlla els incendis forestals. La protecció que ofereix en aquest sentit el converteix en predilecte dels esquirols per fer-hi niu. Davant de l’ardor de la sexmachín, però, és del tot ineficaç.
