Els objectes grans són grans però els petits també són grans si es miren d'aprop. Masaoka Shiki

Per què Mirabilia Mundi?

Vivim en un món ple de meravelles fascinants. Allà on mirem, la natura ens espaterra. Lluny de quedar-nos de braços plegats davant de tanta riquesa, un grup d’entesos en la matèria hem sentit la necessitat de fer-ne una humil catalogació.

Però els col·laboradors de Mirabilia Mundi som generosos i volem anar més enllà: res no es faria tan feliços com veure el nostre projecte enriquit per les aportacions dels internautes. Per exemple:

-Saps si hi ha una cançó, un poema o una dita popular sobre l’espècie X?
-Tens cap altra imatge (il·lustració o fotografia) de l’espècie X?
-Existeix cap espècie emparentada o amb característiques similars a les de l’espècie X?
-L’espècie X apareix en una obra d’art (escènica, pictòrica, literària, musical…)?

Confiem que Mirabilia Mundi ompli el gran buit que hi havia en aquest camp, i us animem a engrandir el seu contingut. Si estàs interessat, trobaràs un enllaç per col·laborar a la pàgina de cada un dels espècimens. Esperem la teva aportació!

Darrers espècimens

  • Antieriçó
    Aquest és l’extracte de Antieriçó que ha de ser una mica més llarg.
  • Cuahuitlpapalotlhuitzilin
    En idioma nàhuatl, el seu nom significa ‘papallona colibrí d’arbre’, ves per on.

Espècimens en el seu hàbitat

El calandriu penjat, sempre lluny de la platja

Dona’t d’alta a la nostra llista de correu

Descobreix espècimens i altres mirabilies abans que ningú


    Els nostres col·laboradors

    Maria Grazia Samarini

    Llicenciada en Micologia per la Universitat de Bolonya i màster en Bolets i Molses per l’Escuola de Licheni e Fungi de Ravenna. La seva tesi doctoral La micologia no és la ciència que estudia els micos ja és una obra de referència imprescindible: cada any apareix a la llista dels deu llibres de no-ficció més fullejats a les paradetes de Sant Jordi. Es va aficionar a observar la natura de ben petita, quan sortia a passejar pels camps daurats de l’Emília-Romanya amb l’avi Giuseppe i el seu gos d’aigues, en Piscolabis.

    Domingo Redondo

    Va iniciar la seva trajectòria com a corresponsal de guerra, documentant conflictes d’arreu del món en què sovint havia de posar en perill la seva integritat física. L’any 1999 li va tocar una milionada gràcies a un dècim de loteria que havia adquirit més aviat per compromís. Arran d’aquest gir inesperat va abandonar les corresponsalies bèl·liques i es va centrar en indrets pacífics i serens on hi passa poca cosa. S’està construint una casa a Costa Rica per viure-hi quan es jubili.

    Violeta Rius i Camps

    Ara per ara és l’única col·laboradora de l’Enciclopaedia que no porta ulleres graduades. Però això podria canviar molt aviat, ja que la seva passió per les ciències naturals li fa fer jornades laborals de fins a vint hores al dia, inclosos els festius. Diplomada en Arbres Variats a l’Escola de la Vida, condueix el programa radiofònic Julivert meu, com t’has quedat, on la seva erudició i la seva veu càlida guanyen oïents cada dia

    Gosset Piscolabis

    El Gosset Piscolabis va ser primer company de caminades i després deixeble de la Dra. Samarini. Però en morir l’avi Giuseppe van sorgir la mala maror i l’enemistat, fins que va optar per continuar la seva formació de manera autodidacta. La seva tenacitat i el seu olfacte sobrehumà el van fer progressar molt ràpidament, i avui dia el Gosset Piscolabis gaudeix d’un gran prestigi acadèmic. Està especialitzat en fulles verdes i camins amb flors.